Llars i propietat immobiliària: estratègies d’acumulació i desigualtat a Espanya, 2002-2017

La propietat immobiliària ha representat tradicionalment una part substancial dels recursos econòmics de les llars espanyoles. L’evolució del mercat immobiliari al segle XXI a Espanya ha donat lloc a dues històries ben dispars. La primera història és la de la precarietat i les dificultats en l’accés a l’habitatge. Per a una part important de la població cada cop és més difícil comprar o llogar un habitatge. Els preus de l’habitatge han crescut notablement, sobretot a les grans urbs, mentre que els ingressos dels ciutadans i les llars no ho han fet al mateix ritme. La segona història és la de l’acumulació de propietats. L’habitatge a Espanya ha estat i continua sent una forma d’estalvi, d’inversió i d’especulació per a petits i grans propietaris. Les llars amb més recursos econòmics van aprofitar la caiguda dels preus de l’habitatge durant la crisi financera per acumular propietats. Aquestes dues històries ens condueixen a la següent pregunta: Quines han estat les conseqüències en la desigualtat dels canvis en la propietat d’immobles? En aquest Perspectives Demogràfiques, analitzem com està connectada l’evolució del mercat immobiliari amb la desigualtat de la riquesa a Espanya. Els resultats apunten cap a una polarització en l’accés a la propietat, ja que augmenten tant les llars sense propietats com les que en tenen tres o més. Com a conseqüència, l’acumulació de propietats immobiliàries s’ha convertit en un component cada cop més significatiu de la desigualtat de riquesa.

Households and real estate: Strategies of accumulation and inequality in Spain, 2002-2017

Real estate has traditionally been an important economic resource for Spanish households. The development of the real estate market in Spain during the 21st century brings forth two very different stories. The first story is one of obstacles to access housing. It has become increasingly hard to buy or rent a home. Housing prices have risen considerably in urban areas while people’s income changed very little. The second story is one of accumulation of properties. Housing has been, and continues to be, a form of saving, investment and speculation for small and large property-owners. Falling housing prices permitted resourceful households to accumulate more properties during the financial crisis. These two stories lead to the following question: How did changes in the ownership of properties impact inequality in Spain? In this Perspectives Demogràfiques, we analyse how developments in the real estate market are connected to wealth inequality in Spain. The results point at a polarization of access to property; both the number of households without property and the number of households with multiple properties increased over time. Because real estate is the most important form of household’s wealth, the accumulation of properties has become a non-negligible part of wealth inequality between households in Spain.

Hogares y propiedad inmobiliaria: estrategias de acumulación y desigualdad en España, 2002-2017

La propiedad inmobiliaria ha representado tradicionalmente una parte sustancial de los recursos económicos de los hogares españoles. La evolución del mercado inmobiliario en el siglo XXI en España ha dado lugar a dos historias bien dispares. La primera historia es la de la precariedad y las dificultades de acceso a la vivienda. Para una parte importante de la población cada vez es más difícil comprar o alquilar una vivienda. Los precios de la vivienda han crecido notablemente, sobre todo en las grandes urbes, mientras que los ingresos de los ciudadanos y los hogares no lo han hecho al mismo ritmo. La segunda historia es la de la acumulación de propiedades. La vivienda en España ha sido y sigue siendo una forma de ahorro, inversión y especulación para pequeños y grandes propietarios. Los hogares con más recursos económicos aprovecharon la caída de los precios de la vivienda durante la crisis financiera para acumular propiedades. Estas dos historias nos conducen a la siguiente pregunta: ¿Cuáles han sido las consecuencias de los cambios en la propiedad de inmuebles en la desigualdad? En este Perspectives Demogràfiques, analizamos cómo la evolución del mercado inmobiliario está conectada con la desigualdad de la riqueza en España. Los resultados apuntan hacia una polarización en el acceso a la propiedad, ya que aumentan tanto los hogares sin propiedades como los que tienen tres o más. Como consecuencia, la acumulación de propiedades inmobiliarias se ha convertido en un componente cada vez más significativo de la desigualdad de riqueza.

Viure menys anys i en pitjor salut: el peatge de la població amb menor nivell educatiu a Espanya

Més de tres anys separen l’esperança de vida als 30 anys dels grups més intruïts en relació als que tenen uns nivells educatius més baixos. A les darreres dècades s’ha produït una substancial millora en la longevitat de la població espanyola, però aquestes millores emmascaren la persistència de significatives desigualtats en salut i mortalitat. El nivell socioeconòmic discrimina l’estat de salut de les persones al llarg de la seva vida, essent l’educació un dels indicadors més emprats en els estudis sobre desigualtats socials en mortalitat i salut. El nivell educatiu, a més de ser una variable indirecta de la situació socioeconòmica, condiciona en gran mesura els estils de vida i les preferències cap a la salut de les persones, així com l'ús que fan dels recursos del sistema sociosanitari. En aquest número de Perspectives Demogràfiques abordem les diferències actuals de mortalitat i salut a Espanya segons el nivell educatiu. Aquestes desigualtats poden resumir-se com una triple penalització de les persones amb menys educació en relació amb les més instruïdes: a) una menor esperança de vida; b) una major desigualtat en l’edat a la mort; i c) una menor proporció de la seva vida amb qualitat de vida.

Shorter Lives with Poor Health: The Toll on Spain’s Less Educated Population

More than three years separate life expectancy at the age of 30 in more educated groups compared with those with low levels of education. Recent decades have seen considerable advances in the longevity of the Spanish population but these improvements mask the persistence of significant inequalities in health and mortality. Socioeconomic level is a discriminating factor in the health status of individuals throughout their lives and education is one of the most frequently used indicators in studies on social inequalities in health and mortality. In addition to being an indirect variable of the socioeconomic situation, educational level largely conditions the lifestyles and health preferences of individuals as well as their use of the resources of the social and healthcare system. In this issue of Perspectives Demogràfiques, we discuss the present-day differences in health and mortality in Spain according to educational level. These inequalities can be summarised as a threefold penalisation of less educated individuals in comparison with those with a high educational level: a) lower life expectancy; b) greater inequality in age at death; and c) a smaller proportion of years with quality of life.

Vivir menos y con peor salud: el peaje de la población menos instruida en España

Más de tres años separan la expectativa de vida a la edad 30 de los grupos más instruidos en comparación con aquellos con niveles de instrucción más bajos. En las últimas décadas se ha asistido a un sustancial avance en la longevidad de la población española, pero esas mejoras enmascaran la persistencia de significativas desigualdades en salud y mortalidad. El nivel socioeconómico constituye un factor discriminante del estado de salud de las personas a lo largo de su vida, siendo la educación uno de los indicadores más utilizados en los estudios sobre desigualdades sociales en mortalidad y salud. El nivel educativo, además de variable indirecta de la situación socioeconómica, condiciona en gran medida los estilos de vida y las preferencias hacia la salud de los individuos, así como el uso de los recursos del sistema sociosanitario. En este número de Perspectives Demogràfiques abordamos las actuales diferencias en mortalidad y salud en España según nivel educativo. Esas desigualdades pueden sintetizarse como una triple penalización de los menos instruidos en relación con los de mayor nivel educativo: a) unas menores expectativas de vida; b) una mayor desigualdad en la edad a la muerte; y c) una menor proporción de años con calidad de vida.

Explorador Social: la dada feta realitat

Les administracions públiques produeixen i publiquen regularment volums quantiosos d'informació en forma de dades empíriques desagregades a diferents escales territorials. No obstant això, l'accés a aquesta informació està limitat per la dispersió de les dades en diferents repositoris, la diversitat de formats i la disparitat de modalitats d'accés. Des del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) hem impulsat un projecte per recopilar, harmonitzar i difondre dades geo-referenciades presents i històriques sobre diferents temàtiques (ex. demografia, economia, política, medi ambient, societat). En aquest número de Perspectives Demogràfiques presentem l'Explorador Social: una infraestructura de dades per a les ciències socials creada per promoure i facilitar l'accés a la informació i, en última instància, explorar la realitat i el canvi social de la població espanyola mitjançant la cartografia i la quantificació estadística. La plataforma es dirigeix principalment a la comunitat educativa i científica, a l'administració pública, al sector privat, als mitjans de comunicació i al públic en general.

Explorador Social: el dato hecho realidad

Las administraciones públicas producen y publican regularmente volúmenes cuantiosos de información en forma de datos empíricos desagregados a distintas escalas territoriales. Sin embargo, el acceso a esta in- formación está limitado por la dispersión de los datos en distintos repositorios, la diversidad de formatos y la disparidad de modalidades de acceso. Desde el Centro de Estudios Demográficos (CED) hemos impulsado un proyecto para recopilar, armonizar y difundir datos geo-referenciados presentes e históricos sobre distintas temáticas (ej. demografía, economía, política, medio ambiente, sociedad). En este número de Perspectives Demogràfiques presentamos el Explorador Social: una infraestructura de datos para las ciencias sociales crea- da para promover y facilitar el acceso a la información y, en última instancia, explorar la realidad y el cambio social de la población española mediante la cartografía y la cuantificación estadística. La plataforma se dirige

L'esperança de vida lliure de malaltia no augmenta a Espanya

La COVID-19 ha suposat una aturada en la contínua progressió de l’esperança de vida en néixer, que a Espanya es situava entre les més altes del món. Malgrat que el seu efecte depressiu sigui conjuntural, ja que s’espera que millori de forma ràpida els propers anys, ens ha fet reflexionar sobre l’evolució prèvia a la pandèmia. És cert que l’augment dels anys de vida ha estat progressiu i continuat, però en els darrers anys aquests guanys no s’han traduït en millores a la salut entre la població gran. Tot i que l’esperança de vida lliure de discapacitats als 65 anys ha estat molt estable en el temps, els resultats són menys encoratjadors quan es considera la presència de malalties i condicions cròniques. En aquest número del Perspectives Demogràfiques investiguem si s’han guanyat o perdut anys de vida lliures de malalties a l’edat de 65 anys entre el anys 2006, 2012 i 2017 pels homes i dones a Espanya i per comunitats autònomes (CCAA). Els resultats indiquen que, malgrat l’augment en anys d’esperança de vida, també augmenta el temps que les persones viurem amb malalties diagnosticades si no es reverteix la tendència actual. Entre les malalties i condicions més freqüents hi ha la hipertensió, el mal d’esquena crònic, la diabetis i les malalties del cor. Les diferències entre homes i dones tendeixen a convergir en anys de vida passats en bona salut com a conseqüència, principalment, de l’allargament dels anys de vida viscuts en mala salut entre els homes.

La esperanza de vida libre de enfermedad no aumenta en España

La COVID-19 ha supuesto un parón en la continua progresión de la esperanza de vida al nacer, que en España se situaba entre las más altas del mundo. A pesar de que su efecto depresivo sea coyuntural, ya que se espera que mejore de forma rápida en los próximos años, nos ha hecho reflexionar sobre la evolución previa a la pandemia. Es cierto que el aumento de los años de vida ha sido progresivo y continuado, pero en los últimos años estas ganancias no se han traducido en mejoras en la salud entre la población mayor. Aunque la esperanza de vida libre de discapacidad a los 65 años ha sido muy estable en el tiempo, los resultados son menos alentadores cuando se considera la presencia de enfermedades y condiciones crónicas. En este número de Perspectivas Demográficas investigamos si se han ganado o perdido años de vida libres de enfermedades a la edad de 65 años entre los años 2006, 2012 y 2017 entre los hombres y mujeres en España y por comunidades autónomas (CCAA). Los resultados indican que, a pesar del aumento en años de esperanza de vida, también aumenta el tiempo que las personas viviremos con enfermedades diagnosticadas si no se revierte la tendencia actual. Entre las enfermedades y condiciones más frecuentes están la hipertensión, el dolor de espalda crónico, la diabetes y las enfermedades del corazón. Las diferencias entre hombres y mujeres tienden a converger en años de vida pasados en buena salud como consecuencia, principalmente, del alargamiento de los años de vida vividos en mala salud entre los hombres